AMB 12 ANYS, 2.500 m.
Els alumnes de 1r Eso assoleixen un repte, arribar al cim de la Tossa d’Alp.
El dia 16 de juny de 2016, els alumnes de l’IE Sant Jordi de Navàs van culminar el projecte “Un curs, un cim“, el qual té per objectiu final l'ascens d'un cim per part de cada curs des de P3 fins a 4t d'ESO.
Dijous dia 16 de juny vam anar fins a Coll de Pal amb l’autocar (a 2.000 m aproximadament) i després a les 9:42 vam començar a pujar la muntanya.
La pujada va ser una mica dura, a la primera pujada ja anàvem parant, un nen es va quedar a l’autocar perquè s’havia marejat i la majoria ja estàvem cansats.
Quan portàvem una estona caminant vam arribar a un lloc on ja començava a haver-hi pedres en comptes d’herba. Allà ja estàvem a froça altura però encara ens quedava baixar la que estàvem fent i pujar-ne una altra per arribar al refugi i al cim.
Uns quants alumnes van arribar a les 11:22h, però d’altres van arribar a les 12h (aproximadament) pel cansament i perquè ens va atrapar una mica de boira. Vam anar més ràpid del que havíem d’anar perquè estava calculat que arribéssim en 1h i 30min.
El temps era una mica bipolar, perquè podia fer molta calor i al moment fer molt fred. Va haver-hi estones que van caure gotes però no va arribar a ploure.
A pocs metres d’arribar al cim ens vam trobar un esquelet de cavall, estava gairebé sencer tot i que algunes cames estaven apartades i vam estar parlant de quins animals podien havier-se menjat el cavall. Va ser interessant! Un cop a dalt, vam anar al refugi on vam comunicar-nos via “Skype” amb els altres cursos i amb la gent que estava al centre mentre nosaltres pujàvem. També vam aprofitar per fer-nos una foto tots plegats i esmorzar al refugi.
Quan ja vam tornar a ser a baix, per sorpresa nostra, ens vam trobar uns militars que estaven amb tendes de campanya (i armes) per passar-hi la nit.
No es va acabar tot allà perquè després vam anar a dinar a un lloc més avall dels Empedrats on hi havia un riu en el qual la majoria de nens s’hi van banyar.
Després vam tornar amb l’autocar i vam arribar a Navàs a les 15:50 molt cansats. El descens va ser complicat, però va valer la pena tot l’esforç i paciència. De veritat que us ho recomanem perquè el paisatge és meravellós i la sortida va ser un èxit!
